dimarts, 2 de setembre de 2014

Viatge d'anada a l'Índia (Barcelona - Istambul - New Delhi)

Bon dia, ... a veure... ¿però la trobada no era a les 10h a la Terminal 2?
Arribo a les 10 en punt i ja hi és tothom... ah, ja ho entenc, és que els de Caldes han anat amb temps de sobra. Arribo just quan ho fan també la Isabel i la Carmeta. Després de seguida, encara arriba la Sara. Tots a punt doncs!

Agraïments als meus taxistes preferits (els meus pares em van acompanyar!) i em quedo amb el grup, un grup on de seguida busco la Maria Ventura... qui serà aquesta companya d'habitació? I la veig i de seguida m'adono que ens portarem bé! El destí comença a fer de les seves!
Fem la cua de la facturació quan l'Anna de Kiplin ens ho deixa tot a punt i apa: comença l'aventura i comencem anant amb retard. El pla és fer una parada a Istambul i des d'allà agafarem un altre avió fins a Nova Delhi.

El primer vol va ser sentada al costat de la Isabel, tant ella com jo duiem un llibre però vam entretenir-nos xerrant i intentant no morir congelades (estàvem a la sortida d'emergència i semblava Sibèria!). Total que qui ens venia a veure, ens trobava embolcallades amb la manteta de la Turkish, que després ha tingut molts altres serveis durant el viatge, ja ho veureu! ;)

Aterrem a Istambul i tenim una estona per esperar el proper vol.

Nou avió, en aquest cas em toca al costat d'un noi indi, que deu pensar que sóc tonta perquè no sé posar la pel·lícula que ens ha recomenat en Jaume: "El Exótico Hotel Marigold". M'ajuda, sembla que no és tan fàcil trobar l'idioma i després de trastejar una mica l'aparell, finalment puc veure la pel·lícula. Ric gairebé a cada fotograma i em quedo amb la frase que hem compartit tantes vegades durant el viatge: "A l'Índia sempre surt tot bé al final, i si no surt bé, és que no és el final". Quantes vegades vam recordar-la! ;)

Acaba la pel·lícula i comencem a parlar, en anglès. Trec la pols al meu anglès i mica en mica ens anem entenent. És encantador: em demana l'itinerari que pensem fer i s'ofereix a donar-me indicacions sobre rutes, coses a veure, a fer i a menjar. Està preocupat quan li dic que no sóc vegetariana i busca alguns llocs de Delhi on menjar pollastre i xai. Crec que li preocupa més a ell que a mi! Crec que podré estar 15 dies sense menjar carn. Em fa un petit mapa i tot de zones interessants.
Fem una llarga xerrada del viatge i de la Índia i també em comenta que ve de Milà on ha estat per feina amb la multinacional per la qual treballa.
Es va fent tard i cansats, ens posem a dormir.
Li preparo un paperet amb un agraïment per la seva ajuda i el meu mail perquè ens escrivim en endavant. Ell també em dóna el seu, afegeix també el seu telèfon per si necessitem qualsevol cosa durant els dies que serem per la zona de Delhi i Agra. Es diu Ankur. Ara sé que serà una persona important en endavant.

Arribem a Nova Delhi i després d'esperar, veiem que les maletes no han arribat. Anem a fer la reclamació i es una mica un caos: primer ens diuen una cosa, després una altra, formularis per aquí i formularis per allà... en tot cas, la Rosa, la nostra guia ens espera fora i dóna algunes instruccions a la Danda.
Torno a veure l'Ankur un altre cop, ell també fa la reclamació de la seva maleta, aquests de Turkish Airlines no tenen perdó.

Al final, veient com va el tema, sortim a fora, i anem a trobar la Rosa. La Danda i la Maria (barra Karuna), es queden per seguir fent els tràmits.

La Rosa ens rep amb una garnalda de clavells taronges per posar-nos-la com a collaret, les maletes, se'ns comencen a oblidar per moments en començar a apreciar l'Índia: fa una calor exagerada que ens fa suar gairebé sense moure'ns, però estic taaaaant feliç, que tot són detalls sense importància! El somriure permanent apareix a la meva cara i sembla que s'hi ha quedat.

Comecen els colors de l'Índia, en aquell moment al voltant dels nostres colls.

                                                                                                Font Foto: Google

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada